El 18 d'octubre de 2025, durant les protestes a nivell nacional sota el lema “No Kings” a tota una sèrie de ciutats dels Estats Units, el president Donald Trump va publicar un vídeo controvertit generat per IA a la seva plataforma, Truth Social. El vídeo mostrava ell pilotant un caça mentre portava una corona, simbolitzant-se com a monarca. En el vídeo, el caça allibera un líquid marró a sobre de manifestants, àmpliament interpretat com a fems. És notable que entre la multitud hi apareixia l’activista i influenciador de l’esquerra Harry Sisson. El vídeo va provocar una resposta molt negativa. Els critics van condemnar la imatge poc professional i provocadora.

El líder de la minoria a la Cambra, Hakeem Jeffries, va denunciar de manera enèrgica les accions del president com un extrem falta de professionalisme, inadequat per a qui ocupa la seva posició, alertant dels perills d’un comportament tan inflamat per part d’un comandant en cap en plataformes públiques. El vídeo incloïa la cançó “Danger Zone” de Kenny Loggins, utilitzada sense el permís del cantant. Loggins va expressar públicament la seva indignació per l’ús no autoritzat, plantejant qüestions ètiques i legals sobre l’ús de material amb drets d’autor en contextos políticament carregats sense consentiment. D’altra banda, el president de la Cambra, Mike Johnson, va defensar Trump, emmarcant el vídeo com a comentari satíric polític creat amb tecnologia AI per fer una observació sobre les protestes, enlloc d’endorçar cap acte segurament perjudicial. Una investigació posterior va rastrejar la producció del vídeo fins a un generador de memes d’extrema dreta amb tecnologia IA, amb una marca d’aigua que mostrava el nom d’usuari "@xerias_x". La imatge de perfil d’aquest compte representava Trump com Pepe the Frog, un meme carregat de simbolisme polític controvertit, afegint complexitat a la recepció i interpretació del vídeo. En un moviment sense precedents, el vídeo no només es va compartir a les xarxes personals del president Trump sinó també a canals oficials de les xarxes socials del govern dels Estats Units, provocant un debat sobre la conveniència que plataformes governamentals difonguessin contingut amb càrrega política o incendiària. L’incident ha alimentat discussions més àmplies sobre l’ús ètic de la IA en el discurs polític, plantejant preguntes sobre la regulació de continguts generats per IA, les responsabilitats de les figures públiques en compartir aquest tipus de material i el seu potencial per erosionar la confiança pública i aprofundir les divisions socials. Les protestes “No Kings” en si mateixes representen un moviment important que defensa els principis democràtics, la resistència a l’autoritarisme i una major responsabilitat dels líders. Han mobilitzat una coalició diversa d’activistes i influenciadors, intensificant el debat polític a nivell nacional. Finalment, el vídeo generat per IA del president Trump simbolitza la intersecció de tecnologia, política i cultura en el 2025, il·lustrant tant el potencial com els desafiaments de les eines d’IA emergents per modelar narratives públiques i el compromís polític. La controvèrsia subsequent destaca la necessitat urgent de reflexió ètica sobre el paper de la IA quan la fan servir líders influents a l’escenari públic.