L'administració de Trump ha intensificat notablement l’ús de contingut generat per intel·ligència artificial, especialment memes i vídeos, com a component estratègic en els seus esforços a les xarxes socials. Aquest desenvolupament representa un canvi en la comunicació política, ja que aprofita la tecnologia d’AI per produir materials realistes i sovint provocadors dirigits als oponents polítics. Such AI-generació de contingut desafia les normes tradicionals de la sàtira política i planteja preocupacions urgents sobre la desinformació. Exemples recents il·lustren l’abast d’aquesta tendència. Un cas és un vídeo creat per IA que mostra el president Trump abocant crud a uns manifestants, dissenyat per provocar una narrativa i reacció específiques. Un altre exemple és la publicació per part del Comitè Nacional Republicà de un vídeo manipulat per IA que atribueix cotes excessivament optimistes al líder de la minoria del Senat, Chuck Schumer. Aquests vídeos, molt circulating, busquen fomentar la divisió i modelar l’opinió pública mitjançant falsedats dissenyades acuradament, disfressades de imatges genuïnes. El president Trump i els seus partidaris han compartit i avalat activament aquestes creacions potenciades per IA malgrat les crítiques. Crítics, inclosos figures demòcrates i personalitats públiques com el músic Kenny Loggins, rebutgen l’ús d’aquesta tecnologia amb finalitats polítiques, argumentant que deteriora la confiança pública, distorsiona la realitat i enforteix la polarització política. La creixent sofisticació de les eines d’IA per crear deepfakes planteja desafiaments importants, ja que poden reproduced convincentment veus, expressions facials i mannerismes, fent difícil fins i tot per a espectadors amb bona vista detectar la manipulación. Aquesta avançada tecnologia ha superat els esforços reguladors per prevenir-ne l’ús impropi. Actualment, hi ha una falta notable de regulació integral que abordi el contingut polític generat per IA.

Experts adverteixen que, sense una supervisió adequada, la propagació d’aquest tipus de materials podria alimentar campanyes de desinformació que amenacin els processos democràtics i el discurs públic. Els deepfakes poden influir en eleccions, desacreditar oponents i provocar conflictes socials, ressaltant la necessitat de normes legals i ètiques específiques. En resposta, els defensors de l’alfabetització mediàtica insisteixen en la importància d’equipar el públic per avaluar críticament els continguts digitals. Els programes educatius que ensenyen a identificar contingut manipulat són essencials per contrarestar els efectes nocius dels deepfakes. Promoure el scepticisme, la verificació de fonts i la confiança en mitjans de comunicació de confiança pot ajudar els ciutadans a navegar per un escenari d’informació cada cop més complex. A més, les empreses tecnològiques i les plataformes de xarxes socials reben crides a adoptar una actitud proactiva en la detecció i limitació de la desinformació generada per IA. La col·laboració entre responsables polítics, experts en tecnologia i la societat civil és fonamental per desenvolupar eines de detecció, alertar de continguts sospitosos i garantir la transparència en la publicitat política en línia. En resum, l’ús estratègic de memes i vídeos generats per IA per part de l’administració Trump personifica una tendència més àmplia en la comunicació política que difumina les fronteres entre la sàtira i la desinformació. Tot i que aquestes eines ofereixen noves formes d’engagement, també amenaçen la integritat de la informació pública. Abordar aquests desafiaments requereix un enfocament multifacètic que inclogui marcs reguladors, innovació tecnològica i educació pública per protegir el discurs democràtic de l’impacte desestabilitzador de mitjans manipulats.