El conflicte en curs a Ucraïna ha acelerat els avenços ràpids en el desenvolupament i desplegament d’armes autònomes, sobretot centrant-se en drons habilitats amb intel·ligència artificial. A l’any 2024, Ucraïna va adquirir gairebé dos milions de drons, dels quals al voltant de 10. 000 compten amb capacitats d’intel·ligència artificial. Aquesta gran quantitat inclou una àmplia gamma de drons, des de models modificats de consum fins a sistemes avançats desenvolupats per empreses de tecnologia de defensa del món occidental com Anduril, Shield AI i Helsing. La integració de la IA en aquests drons suposa un salt important en la tecnologia de combat aeri. La IA permet a aquests sistemes no tripulats navegar de manera autònoma per diversos terrenys, identificar i classificar possibles objectius, i funcionar de manera contínua fins i tot quan les xarxes de comunicació tradicionals estan compromeses o interrompudes per la guerra electrònica. Aquesta resistència és vital en camps de batalla moderns on la connectivitat sovint està en disputa. Malgrat aquests avenços tecnològics, cap dron en desplegament actual en el conflicte funciona completament de manera autònoma. La supervisió humana continua sent essencial en els protocols operatius per aprovar accions crítiques, reflectint les preocupacions constants sobre la fiabilitat de la IA i les implicacions ètiques de treure el judici humà de les decisions letals. Els operators mantenen el control per garantir el compliment de les lleis internacionals i els estàndards ètics que governen les armes autònomes. El canvi cap a sistemes semi-autònoms destaca els desafiaments tècnics i reguladors complexos que cal afrontar abans que les armes basades en IA puguin funcionar de manera independent. Actualment, els algoritmes d’IA que impulsen aquests drons són molt exigents en recursos, requerint una gran potència de càlcul i energia, cosa que pot limitar el desplegament i l’endurance.

A més, la tecnologia encara és propensa a errors, especialment en entorns complexos i poc previsibles que superen els paràmetres predefinits. Une altra dificultat clau és la manca de dades accessibles del camp de batalla, essencials per a la millora dels models d’IA. Els entorns de combat són dinàmics i exigent una adaptació contínua dels sistemes d’IA, cosa que només es pot aconseguir mitjançant una anàlisi extensa de dades i aprenentatge automàtic. La manca de dades completes i de qualitat dificulta la millora de la autonomia dels drons i de la precisió en la presa de decisions. Experts i responsables polítics destaquen la necessitat urgent d’establir regulacions que cobreixin els aspectes ètics, legals i operatius de les armes completament autònomes. Tot i que s’han mantingut discussions en diversos fòrums internacionals, el ritme ràpid del progrés tecnològic corre el risc d’anar més ràpid que els marcs reguladors, podent conduir a escenaris on les sistemes autònoms siguin desplegats sense salvaguardes suficients. Històricament, innovacions com la pólvora i els tanks van canviar profundament les estratègies i els resultats en la guerra. S’espera que els drons habilitats amb IA produeixin una revolució comparable en les capacitats militars i doctrines. El seu potencial transformador rau en millorar l’eficiència operativa, reduir les víctimes humanes i introduir noves dimensions tàctiques en el camp de batalla. A mesura que el conflicte a Ucraïna continua, l’evolució de la IA en aplicacions militars ofereix una demostració en viu tant de les promeses com dels perills de la guerra autònoma. Equilibrar l’ús de la IA per a avantatges estratègics amb el manteniment d’un control ètic segueix sent un dels principals desafiaments en el desenvolupament de la tecnologia de defensa moderna. El diàleg continuat entre experts militars, ètics i organitzacions internacionals serà essencial per navegar aquest territori complex i assegurar que els avenços en armes amb IA estiguin alineats amb els principis humanitaris i els interessos de seguretat global.