La creixent competició global en intel·ligència artificial (IA) entre els Estats Units i la Xina s’ha convertit en una qüestió central en les discussions modernes sobre tecnologia i geopolítica. Aquest rivalitat, revitalitzada durant el segon mandat del president Donald Trump, ressona amb les competicions científiques del passat com la cursa armamentística nuclear i la cursa espacial, però introdueix complexitats distintes. A diferència d’aquells confrontaments històrics, l’actual carrera per la IA no té objectius clars, finalitats ben definides ni beneficis garantits per als participants. Grans inversions dels governs i del sector privat alimenten aquest impuls renovat cap al domini de la IA. Als Estats Units, els gegants tecnològics de Silicon Valley i les agències federals inverteixen col·lectivament milers de milions en avançar en l’aprenentatge automàtic, el processament del llenguatge natural, la robòtica i altres camps crucials de la IA. Tot i aquesta quantitat massiva de finançament, les tecnologies d’IA es mantenen errorpròpies, consumeixen molta energia, i el seu impacte econòmic a llarg termini i la viabilitat empresarial continuen sent incerts. Els líders de la indústria nord-americana, estretament connectats amb els responsables polítics, inclosos els assessors estratègics d’IA de la Casa Blanca, promouen de manera destacada la narrativa de superar la Xina en aquesta àrea. Aquesta retòrica té com a objectiu mobilitzar suport, assegurar finançament i emmarcar la competició com una qüestió de seguretat nacional i d’hegemonia econòmica. Mentrestant, els avenços ràpids de la Xina en IA han reduït significativament la bretxa tecnològica. Experts suggereixen que el lideratge dels EUA en tecnologies essencials d’IA podria durar només alguns mesos o, en millor dels casos, uns pocs anys.

Les inversions concentrades de la Xina, les iniciatives amb suport governamental i la creixent massa de talent en recerca amplifiquen el seu ascens en l’escena global de la IA. Malgrat la sensació d’urgència que transmeten els diàlegs polítics i industrials, l’article subratlla que la carrera per la IA és en gran mesura una narrativa construïda—utilitzada principalment per justificar el continuïtat en el finançament i donar prioritat a la IA a l'agenda política, en lloc de reflectir una competició concreta i ben definida com les del passat. L’absència de metes específiques de desenvolupament dificulta mesurar els avenços o determinar un “guanyador”. A diferència de la cursa espacial, amb objectius clars com l’aconquesta de la Lluna, o la cursa d’armaments, definida per l’estoc de armes, la IA comprèn un espectre ampli i en contínua evolució d’aplicacions encara en desenvolupament. A més, els impactes econòmics i socials incerts de la IA compliquen la presa de decisions estratègiques. Tot i que la IA ofereix promeses per a sectors com la salut i eltransport, també genera preocupacions sobre la desocupació, l’ètica i els reptes reguladors. Davant aquest escenari, la intensificació de la competició entre els EUA i la Xina en IA va més enllà de la tecnologia o l’economia; posa de manifest tensions geopolítiques més àmplies i ambicions estratègiques per mantenir la liderança global en tecnologies emergents. Ambdues nacions saben que la IA podria transformar els models de poder econòmic i els marcs de seguretat nacional en els propers dècades. La competició també enforteix els ecosistemes de recerca, fomenta la innovació i crea un entorn on possibles grans avenços poden sorgir de qualsevol dels dos països. Tot i això, l’article adverteix que no s’ha de veure la IA com un joc de suma zero on el guany d’un país hagi de suposar necessàriament la pèrdua de l’altre. En resum, la cursa per l’hegemonia en IA és un fenomen complex i en constant evolució, caracteritzat per grans inversions, avenços tecnològics ràpids i matisos geopolítics. No obstant això, continua sent una narrativa oberta, sense punts finals clarament definits ni resultats garantits, amb els actors equilibrant l’ambició, la prudència i l’estratègia a mesura que la IA avança i transforma el futur.