Un grup bipartidista de legisladors dels EUA ha introduït una legislació històrica anomenada la Llei No a la Intel·ligència Artificial Adversarial, amb l’objectiu d’afavorir la prohibició dels sistemes d’intel·ligència artificial xinesos per utilitzar-se dins del govern federal. Aquesta proposició subratlla la creixent preocupació a Washington pel creixent enfrontament tecnològic entre els Estats Units i la Xina, reflectint una major consciència entre els responsables polítics de la importància estratègica de la IA en un escenari tecnològic global en ràpida evolució. En una audiència recent al Capitoli, el Representant John Moolenaar va destacar el paper crític de la IA en la configuració de les futures dinàmiques de poder internacional, descrivint-la com part central d’una nova Guerra Freda definida per la competitivitat tecnològica, i no militar. Els seus comentaris van posar de manifest la urgència dels legisladors de mantenir el lideratge tecnològic dels EUA, mentre afronten les amenaces per a la seguretat nacional derivades de la IA adversarial. La preocupació ha crescut amb l’ascens de startups xineses com DeekSeek, que produeix models d’IA de baix cost i competitius amb les plataformes més avançades dels EUA, fent veure que la Xina està estrenyent la llunyania tecnològica malgrat els esforços estatunidencs per restringir les exportacions de semiconductors avançats i components essencials de la IA. Experts en IA i seguretat nacional assenyalen que aquesta competició va més enllà de la tecnologia i reflecteix valors nacionals diferents.

Thomas Mahnken, president de l’Centre d’Estudis Estratègics i de Pressupostos, va afirmar que els avenços en IA imiten el sistema social i els valors d’un país; les democràcies tendeixen a crear IA que destaquin els drets humans i les llibertats, mentre que els règims autoritaris podrien utilitzar la IA per a l’opressió i la vigilància, tot posant en risc la comunitat global. Recolzant aquesta opinió, Jack Clark d’Anthropic va assenyalar que el desenvolupament de la IA està profundament influït pels contextos polítics i ideològics dels països d’origen—els EUA fomenten la innovació oberta i estàndards ètics, mentre que la Xina confia en la supervisió estatal i el control sobre la governança de la IA. L’Informe Índex de la Intel·ligència Artificial de Stanford 2025 ofereix una fotografia actual: els EUA encara lideren en models avançats d’IA, però la Xina els supera en patents i publicacions sobre IA, demostrant un compromís ferm amb la investigació i el desenvolupament i reduint ràpidament la llunyania tecnològica. Això alimenta els temors americans que la pèrdua de la supremacia pugui comportar repercussions econòmiques i de seguretat àmplies. En resposta, els legisladors i experts en IA reclamen un control mésStrict sobre les exportacions per limitar la transferència de tecnologia i components d’última generació d’IA cap a la Xina, considerant aquestes mesures com a bàsiques per protegir la seguretat nacional i evitar que els adversaris reforcin les seves capacitats d’IA. Tot i que la Llei No a la Intel·ligència Artificial Adversarial imposa prohibicions estrictes, inclou algunes excepcions limitades per a usos controlats com la investigació supervisada i les operacions antiterroristes, amb l’objectiu d equilibrar la protecció dels interessos nacionals amb el foment de la innovació i les tasques d’intel·ligència crítica. L’entrada en vigor d’aquesta proposta suposa un moment clau en les relacions EUA-Xina i en la cursa global d’IA, reflectint un consens creixent que la IA no és només una eina econòmica, sinó un actiu estratègic clau per a la influència geopolítica i la seguretat futures. A mesura que evoluciona aquesta rivalitat tecnològica, les prioritats establertes per la Llei No a la Intel·ligència Artificial Adversarial podrien marcar precedents importants per a la governança internacional de la IA, especialment en relació amb els valors autoritaris versus democràtics. Amb la IA disposada a transformar àrees que van des de la productivitat econòmica fins a la defensa, les decisions de política d’avui tindran un impacte durador durant les pròximes dècades.