En maig, els Estats Units van arribar a un cop important en l’economia ja que la seva oferta monetària M2 va assolir un rècord de 21, 94bilions de dòlars, cosa que suposa un augment del 4, 5 % respecte l’any anterior—el ritme de creixement més ràpid en gairebé tres anys. L’oferta monetària M2, que inclou efectiu, dipòsits a la vista i diners gairebé convertibles, reflecteix la liquiditat accessible a consumidors i empreses i serveix com a indicador econòmic clau. Aquesta expansió indica més diners en circulació a l’economia, cosa que els economistes i els responsables polítics vigilen de prop a causa dels possibles efectes sobre la inflació i les tendències d’inversió. El creixement ràpid de l’oferta monetària normalment indica més liquiditat per a gastar i invertir, però també pot posar pressió alts a la inflació, fomentant tendències inflacionistes. L’augment recent del 4, 5 % pot derivar de factors com els canvis en la política monetària de la Reserva Federal, estímuls fiscals i comportaments econòmics en evolució durant la recuperació de la ralentització causada per la pandèmia. La Fed gestiona l’oferta monetària amb eines com els tipus d’interès i les operacions de mercat obert per equilibrar el creixement i la estabilitat dels preus. Els mercats financers probablement reaccionaran a aquestes dades: una oferta monetària més àmplia pot estimular la despesa i la inversió en accions i actius reals gràcies a una liquiditat millorada i costos d’endeutament més baixos, mentre que les preocupacions sobre la inflació poden impulsar la demanda de valorats seguretat protegida contra la inflació o de commodities com l’or. La dinàmica entre el creixement de l’oferta monetària i les expectatives d’inflació afecta notablement els rendiments dels bons, els preus de les accions i el valor dels divises. L’inflació, és a dir, una pujada dels preus de béns i serveis, pot disminuir el poder adquisitiu i la confiança del consumidor.

L’augment rècord de l’oferta M2 destaca la necessitat de la Reserva Federal de vigilar atentament la inflació i, si cal, restringir la política monetària mitjançant pujadors de tipus o reduint les compres d’actius per evitar un sobrecalentament de l’economia. Més enllà de l’economia macro, aquests canvis impacten directament els consumidors, influenciant la disponibilitat de préstecs, els tipus d’interès hipotecaris i les condicions de crèdit, afectant així els mercats immobiliaris i les finances personals. Les empreses també perceben els canvis en els costos d’endeutament i la demanda dels consumidors, la qual cosa pot orientar decisions d’expansió i ocupació. Aquest desenvolupament genera un debat més ampli sobre la sostenibilitat de l’actual creixement econòmic i les polítiques monetàries. Si bé l’expansió de l’oferta monetària fomenta l’activitat, un creixement sense control que no vagi acompanyat d’un augment en béns i serveis suposa riscos d’hiperinflació o stagflació. Els responsables polítics s’enfronten al repte de promoure l’ocupació i la vitalitat sense desencadenar una inflació descontrolada. En resum, l’ascens històric de l’oferta monetària M2 als Estats Units fins als 21, 94 bilions de dòlars al maig—amb un augment del 4, 5 % interanual—representa un esdeveniment econòmic de gran rellevància i amb moltes implicacions. Com el creixement més elevat en gairebé tres anys, destaca l’equilibri delicat entre fomentar la recuperació i gestionar la inflació, i requereix una atenció estreta dels inversors, responsables polítics i consumidors davant les properes tendències de l’oferta monetària i els indicadors econòmics.