Tradicionalment, la confiança es dipositava en institucions centralitzades com ara bancs, xarxes de pagament i càrtels de compensació — sistemes tancats on els usuaris confiaven en auditories externes, regulacions governamentals i històrics complets de compliment per sentir-se segurs. Tot i que aquest model és eficaç, comporta concessions com opacitat, concentració de poder i innovació limitada. S’ha desenvolupat un nou model de confiança amb les cadenes de blocs (blockchains) i les aplicacions descentralitzades (dApps), que no depenen d’institucions sinó del propi codi subjacent. Aquest canvi es basa en el principi de codi obert, que és obligatori a la blockchain. El codi obert permet a qualsevol inspeccionar els protocol·les, auditar els contractes intel·ligents i verificar el comportament del sistema; sense això, els usuaris no poden conèixer realment amb què s’hi estan relacionant. A primera vista, el codi obert i la privacitat poden semblar contradictoris: si el codi és públic, com es manté la confidencialitat?A mesura que l’adopció de la blockchain creix, equilibrar la transparència i la privacitat s’ha convertit en un repte clau que sovint es malinterpreta. El codi obert construeix confiança sense intermediaris i suporta la descentralització. Les bases de dades públiques són revisades constantment per desenvolupadors i especialistes en seguretat, la qual cosa condueix a sistemes robustos i segurs com OpenSSL, Linux i Bitcoin, on la seva seguretat s’enforteix amb el temps. Aquest enfocament té els seus orígens en el segle XIX amb Auguste Kerckhoffs, criptògraf que afirmava que un sistema segur romandrà segur si el seu disseny és públic però la clau secreta es manté privada — el principi de Kerckhoffs, fonamental a la criptografia moderna. El codi obert aplica aquest principi fent el codi públic per a la verificació independent, diferent de la transparència de dades. Els protocols poden ser de codi obert i, alhora, protegir la confidencialitat de l’usuari, que és la direcció actual en la tecnologia blockchain. En un principi, les cadenes de blocs prioritzaven la transparència amb transaccions públiques — un compromís necessari abans que existissin tecnologies que preservin la privacitat, com ara quan el trànsit HTTP de la web inicial no anava xifrat fins a l’aparició de TLS al 2006.

Avui dia, registrar públicament informació sensible com salaris o finances personals és inacceptable, així que el repte és restablir la privacitat sense sacrificar la verificabilitat. Les tecnologies que preserven la privacitat (PETs) aborden aquest problema. Tot i que algunes PETs, com els entorns d’execució fiables (TEEs), no són de codi obert, totes les PETs basades en criptografia que s’utilitzen a la blockchain són de codi obert. Per exemple, les proves de coneixement zero (ZKPs) permeten provar una veritat sense revelar detalls, facilitant transaccions privades en la blockchain i verificacions d’identitat. Sistemes moderns com PlonK, Groth16 i STARKs són de codi obert i revisats globalment. l’encriptació homomòrfica completa (FHE) permet càlculs sobre dades encriptades, fent possible que els contractes intel·ligents operin sense descrifrar les entrades; les seves llibreries criptogràfiques, com TFHE-rs, també són de codi obert. La computació segura multipària (MPC) permet que diverses parts calculin conjuntament resultats sense revelar les dades individuals, i molts protocols MPC, com signatures per umbracle i la generació de claus distribuïdes (DKG), també són de codi obert — perquè la confiança exigeix transparència en els mecanismes. Finalment, aconseguir la privacitat en la cadena comença amb la transparència del codi. El codi obert no és una amenaça per a la privacitat; al contrari, és essencial per garantir que els sistemes confidencials funcionin correctament, sense flaws ocultes ni portes de drecera, i oberts a millores comunitàries. El futur de la blockchain i les finances descentralitzades depèn d’equilibrar la privacitat amb la verificabilitat, revelant obertament el funcionament del sistema i permetent un examen rigorós. Aquest és l’objectiu del codi obert i, en la nostra opinió, el camí que només podem seguir.