La relació entre la cadena de blocs i les finances tradicionals està marcada per un paradox. Les institucions financeres (IF) estan altament regulades, necessitant protegir dades sensibles per complir amb lleis com el GDPR, CCPA i Basilea III, que imposen estrictes normes de confidencialitat i mesures contra el blanqueig de capitals. En contraposició, les tecnologies de cadena de blocs prosperen en la transparència, la descentralització i l'accés obert, que poden entrar en conflicte amb els requisits de privacitat de les IF. Com va assenyalar el conseller delegat de Bank of America, Brian Moynihan, el sector bancari dels EUA està preparat per adoptar criptomonedes, sempre que hi hagi suport regulatori. Bank of America també ha obtingut més de 80 patents relacionades amb la cadena de blocs, posicionant-se com un líder en innovació de cadena de blocs. El repte per a les IF tradicionals és reconciliar les eficiències de la cadena de blocs amb la necessitat de mantenir la privadesa dels clients. Si bé la cadena de blocs podria millorar la rendició de comptes i l'eficiència a diversos sectors financers, també corre el risc d'exposar detalls sensibles de les transaccions. Uns models de cadena de blocs híbrids i tecnologies que milloren la privadesa (PETs) poden oferir solucions.

Els marcs híbrids, com Onyx de J. P. Morgan, fusionen els avantatges de les cadenes de blocs públiques i privades, permetent transaccions confidencials mentre mantenen la interoperabilitat de la xarxa pública. A més, tecnologies emergents com les proves de zero coneixement (ZKPs) i el càlcul multipartit segur (MPC) permeten la validació de transaccions sense revelar dades sensibles, ajudant les IF a complir amb les lleis de privadesa. L'informe d'intel·ligència de PYMNTS destaca els avantatges significatius de la cadena de blocs per a les indústries regulades, indicant que a mesura que els bancs adopten la cadena de blocs, els clients tindran més opcions per transferir valor. No obstant això, mesures efectives de privadesa són crucials per a una adopció més àmplia de la cadena de blocs en finances, ja que les grans institucions estan interessades a explorar actius tokenitzats, però necessiten claredat regulatòria per avançar. La dinàmica entre la cadena de blocs i les finances tradicionals subratlla un conflicte més ampli entre innovació i regulació. Mitjançant la inversió en tecnologies que preserven la privadesa i la recerca d'estructures de col·laboració i claredat regulatòria, el sector financer pot transformar la transparència de la cadena de blocs d'un obstacle a un actiu competitiu.