Som a la vora d’una revolució tecnològica mentre la IA influeix en tots els aspectes de les nostres vides, reformant com vivim i treballem. Les implicacions són immenses: podria la IA conduir a un atur massiu i a una societat distòpica, o permetrà solucions innovadores als problemes globals crítics? Una preocupació significativa és l’augment de la desigualtat, ja que la divisió entre els rics i els pobres s’amplia. Mentre alguns argumenten que la IA pot augmentar l’eficiència i disminuir els costos per millorar l'accés als serveis essencials, altres sostenen que podria empitjorar les desigualtats existents, concentrant la riquesa i els recursos en mans de pocs. Els crítics de l’impacte de la IA en la desigualtat assenyalen diversos factors: l'accés a la tecnologia sovint està limitat als rics, i les vulnerabilitats laborals tendeixen a afectar les posicions de baixos ingressos, com els llocs de lliurament i entrada de dades. Encara que les prediccions suggereixen que poden sorgir noves oportunitats laborals més especialitzades, aquestes poden ser inaccessibles per als que no tenen educació i formació. A més, el potencial de biaix algorítmic pot conduir a la discriminació, com es va veure quan Amazon va eliminar una eina d'IA per a la contractació que afavoria injustament els sol·licitants homes a causa de la manca de diversitat en els rols tècnics. En canvi, els defensors argumenten que la IA podria promoure la igualtat abaixant els costos dels serveis essencials. Millorant l’afordabilitat dels aliments, la qualitat de l'habitatge i l’accés a la salut, la IA pot ajudar a treure a moltes persones de la pobresa.

Per exemple, la IA predictiva en l’assistència sanitària promou la detecció primerenca de malalties, la qual cosa porta a millors resultats per als pacients i costos generals més baixos. Quan es desenvolupa de manera responsable, la IA també pot millorar l’equitat en sistemes com l'assegurança permetent avaluacions de risc més precises. El repte rau en com gestionem la implementació de la IA. Un desenvolupament responsable és crucial, centrant-se en pràctiques d'IA ètiques, sense biaix i responsables. Les empreses haurien d'invertir els estalvis obtinguts de les eficàcies de la IA en la formació dels treballadors que corren el risc de perdre la feina, mentre que els governs han d’encoratjar les pràctiques ètiques de la IA i millorar l’accés a la tecnologia en les comunitats desafavorides. En definitiva, aconseguir una major igualtat en un món impulsat per la IA requereix la cooperació entre empreses, governs i entitats globals per evitar que els rics siguin els únics beneficiaris mentre s’assegura que la IA serveixi per elevar, en lloc de perjudicar, les poblacions marginades. Tot i que hi ha reptes, un enfocament equilibrat podria portar a una millora de les vides per a tothom, no només per als pocs privilegiats.