El All England Club va fer un canvi històric a Wimbledon 2025 reemplaçant els àrbitres de línia tradicionals pel sistema de línia electrònic amb tecnologia Hawk-Eye ELC, impulsat per Intel·ligència Artificial. Aquest avenç transforma la gestió de les decisions de línia a les icòniques pistes de gespa, millorant-ne la precisió i l’eficiència. El sistema Hawk-Eye ELC utilitza fins a 18 càmeres d’alta velocitat col·locades al voltant de la pista per capturar imatges en temps real des de múltiples angles. Els algoritmes avançats d’IA analitzen immediatament aquestes dades per determinar si una pilota és dins o fora, eliminant retards humans i reduint errors. Aquesta tecnologia substitueix completament els àrbitres de línia, que durant molt de temps havien gestionat les decisions de límit. Com a resultat, el nombre de àrbitres de línia requerits ha baixat dràsticament de més de 300 a unes 80 persones, que ara principalment ho ajudaran als àrbitres de cadira i donaran suport a les operacions del partit. Segons la directora general del All England Club, Sally Bolton, l’objectiu principal de l’adopció del Hawk-Eye ELC era millorar la precisió i la coherència, més que no pas reduir costos o personal, demostrant un ferm compromís amb la innovació sense sacrificar la justícia i la integritat. Les reaccions de jugadors, oficials i aficionats han estat diverses. Enric Sinner, número u del món, va elogiar la sorprenent precisió del sistema, especialment sota la pressió de serveis ràpids a la gespa, destacant com Hawk-Eye dóna suport als jugadors proporcionant decisions clares i indiscutibles que redueixen les disputes i asseguren un resultat just en els partits ajustats.

No obstant això, s’han manifestat algunes preocupacions: Yuan Yue, jugador xinès, va criticar les alertes de veu del sistema per ser massa suaus en moments intensos, generant dubtes sobre la comunicació efectiva amb jugadors i públic. A més, la visibilitat inconsistent de les repassades en els monitors de costat de la pista ha deixat alguns espectadors confusos i menys entretinguts. Els aficionats de sempre han lamentat la pèrdua de la tradició i l’atmosfera que abans generaven els àrbitres humans de línia. Molts creuen que la presència dels àrbitres de línia afegeix intensitat emocional, amb els desafiaments dels jugadors i els errors humans contribuint al dramatisme psicològic. El procés de revisió en si mateix era un element estratègic i de suspens, ara percebut per alguns com a minvat amb les decisions automatitzades. L’opinió pública també ha estat diversa, amb petites protestes fora de Wimbledon mostrant malestar per substituir el judici humà per la IA. Els detractors argumenten que aquesta dependència de la robòtica podria erosionar l’element humà que fa que l’esport sigui apassionant i imprevisible. En resum, l’adopció de Hawk-Eye com a sistema de línia electrònic suposa una gran modernització per part del All England Club, col·locant Wimbledon a l’avantguarda de la integració de la tecnologia en l’àmbit de l’àrbitratge del tennis. Tot i prometre una major precisió i imparcialitat i redueix errors humans, també desperta nostàlgia per els mètodes tradicionals i genera un debat constant sobre com equilibrar la innovació amb la preservació de l’essència de l’esport. A mesura que Wimbledon evoluciona, la comunitat tennística estarà molt atenta a com aquest canvi tecnològic afectarà el joc estimat.