Inicialment vaig conèixer la IA, com molts, a través d'una tendència viral quan l'aplicació d'edició de fotos Lensa va guanyar popularitat a finals del 2022 pels seus avatars generats per IA remarcables. Això va despertar la meva curiositat sobre com la IA podria retratar la meva mare, a qui havia representat artísticament durant més de 15 anys. Tot i que em meravellaven les capacitats de la IA, les seves representacions de la meva mare eren estranyament sombres, en contrast amb els avatars idealitzats d'altres. Això va destacar les inadequacions de la IA a l'hora de capturar identitats matisades. La fotografia era el meu mitjà principal, sovint revelant i distorsionant les realitats dels subjectes, la qual cosa era clau per a representar la meva mare. El meu procés creatiu plantejava preguntes sobre les normes socials reflectides en l'art visual i com aquestes convencions s'aplicaven a la meva mare. Vaig adonar-me que la IA amplificava aquesta exploració no només representant imatges, sinó també les connexions subjacents i les expectatives socials que les formaven. Quan vaig compartir els meus experiments amb la IA a través del meu llibre, *Cursed*, les reaccions van ser variades, encenent un debat sobre la IA i la creativitat. Els crítics argumentaven que la IA amenaça l'essència de la creativitat substituint la imaginació humana per resultats formulats.

Sostenien que la dependència de la IA en obres 'robades' planteja qüestions ètiques sobre l'originalitat, afirmant que la veritable creativitat ha de provenir de l'expressió única d'una persona. Aquest discurs sobre l'originalitat es relaciona amb temes més profunds d'identitat i reconeixement, especialment en la manera com el meu viatge artístic amb la meva mare va moldre les nostres personalitats públiques. Va suscitar preguntes sobre l'autoria i el valor de les diferents contribucions artístiques, emfatitzant el treball sovint ignorat darrere tant de l'art com de la IA. Tot i que moltes crítiques se centren en el robatori de les obres artístiques per a l'entrenament de la IA, es presta menys atenció a l'explotació dels treballadors implicats en el desenvolupament de sistemes de IA. Aquesta disparitat planteja preguntes sobre la jerarquia del treball, on el treball creatiu sovint es valora més que les tasques més rutinàries i manuals, revelant biaixos socials en el reconeixement de les contribucions. La crítica contre la IA com a robatori artístic posa de manifest un problema més ampli de valoració del treball en els camps creatius, assenyalant que el resultat de la IA difumina les línies entre el mèrit artístic i la creació de continguts. Molts estan preocupats que la IA pugui esgotar les nostres energies creatives sense donar res significatiu a canvi, reforçant les desigualtats econòmiques existents. Per abordar aquests problemes, és essencial advocar per la transparència i la justícia en el desenvolupament de la IA, reconeixent alhora les contribucions vitals de totes les persones implicades. Hem d'enfrontar-nos als nostres propis sistemes de valors, preguntant-nos qui es beneficia del procés creatiu i com podem assegurar que tot el treball—humà i no humà—rebi el reconeixement adequat. La IA, tot i el seu potencial per fomentar la monotonia, també pot facilitar l'auto-reflexió radical i el canvi. Comprometent-nos de manera rigorosa i reflexiva amb la IA, podem desafiar les convencions tradicionals i navegar per aquest paisatge evolutiu amb integritat. En aquest esforç, hauríem de plantejar preguntes crítiques sobre les tecnologies que creem i les seves implicacions per a la societat, amb l'objectiu d'entendre la lògica darrere d'elles més que simplement buscar respostes.