Una controvèrsia recent ha sorgit al voltant d'una característica especial anomenada "Heat Index", una guia lleugera d'estiu publicada com a suplement de 50 pàgines en diaris de gran tirada — el Chicago Sun-Times i el The Philadelphia Inquirer — i syndicate per King Features. Aquesta iniciativa, destinada a oferir contingut estiuenc atractiu i informatiu, es va descobrir que contenia nombroses inexactituds factuals a causa de l'ús d'intel·ligència artificial (IA) en la seva creació. La característica incloïa item com recomanacions de llibres i citas destacades, moltes de les quals eren fabricades o mal atribuïdes. Les investigacions van revelar que algunes cites eren falsament atribuides a experts inexistents, inclòs un suposat professor de Cornell que era totalment fictici. A més, algunes persones reals van ser mal representades amb afirmacions errònies sobre les seves afiliacions, com ara connexions errònies amb un parc nacional. L'escriptor freelance Marco Buscaglia, que va contribuir al suplement, va reconèixer haver emprat ChatGPT, un model d'IA per generar parts del contingut, però va admetre no haver comprovat en profunditat la veracitat del material generat per l'IA abans de lliurar-lo. Aquesta dependència no controlada de l'IA va provocar la publicació d'informació enganyosa i falsa. El contingut erroni va passar per diverses etapes editors sense detecció, destacant falles importants en el procés de revisió. Ambdós diaris van condemnar públicament les inexactituds, subratllant que l'ús de contingut generat per IA de maneres que vulneren els estàndards editors és inacceptable. Van reafirmar el seu compromís amb un periodisme creïble i van assumir la responsabilitat per l'error. L’incident posa de manifest els desafiaments més amplis del periodisme local, que ha estat en declivi a causa de la reducció de pressupostos i de la manca de personal.

En aquests entorns pressionats, la producció ràpida de gran volum de contingut sovint per sobre de la revisió meticulosa. Les eines d’IA, que prometen facilitat i eficiència, són temptadores però comporten riscos, com demostra aquest cas. El cas del "Heat Index" serveix com a exemple d’avís sobre els perills de malutilitzar l’IA en la producció mediàtica. Tot i que l’IA pot augmentar la productivitat, sense una supervisió adequada pot difondre contingut incorrecte, de mala qualitat, que danya la confiança pública i alimenta la desinformació. Experts en ètica mediàtica i periodisme subratllen la necessitat de controls editors ferms i una verificació rigorosa dels fets, especialment a mesura que la generació automatitzada de contingut esdevé més comuna. Equilibrar els avenços tecnològics amb la integritat periodística és fonamental per garantir que els mitjans de comunicació compleixin la seva missió d’informar amb precisió i fiabilitat. De cara al futur, s’alerta a les organitzacions de notícies, treballadors independents i sindicats com King Features per establir directrius clares sobre el contingut generat per IA, reforçar la supervisió editorial i proporcionar formació completa per evitar incidents similars. A més, els consumidors de mitjans han de mantenir-se vigilant i crítics, ja que la línia entre contingut humà i generat per màquina s’ofega cada vegada més. En resum, l’incident del "Heat Index" destaca l’evolució del panorama mediàtic on la IA juga un paper creixent. Subratlla la importància d’utilitzar la tecnologia de manera responsable mentre es mantenen els valors fonamentals del periodisme, com la veritat, la precisió i la responsabilitat. Protegir la credibilitat dels mitjans és essencial per a un discurs públic informat i una democràcia saludable.