Els bancs centrals comencen a investigar com les tecnologies de blockchain programable podrien transformar la implementació de la política monetària. Una iniciativa pilot recent, Projecte Pinyol, realitzada pel Centre d’Innovació de la Reserva Federal de Nova York en col·laboració amb el BIS Innovation Hub (Centre suís), mostra com els contractes intel·ligents podrien oferir eines més adaptatives i reactives dins d’un sistema financer digitalitzat. Tànt per a deixar enrere una infraestructura obsoleta i lenta, l’experiment va simular eines basades en blockchain que permetien ajustaments ràpids de les condicions monetàries en temps real. En un exemple, els contractes intel·ligents van permetre canvis gairebé immediats en els requisits de col·lateral i les taxes d’interès, responent en minuts a xocs hipotètics del mercat. El prototip es va construir utilitzant estàndards de tokens basats en Ethereum i disposava de controls d’accés per garantir un entorn simulable segur.

Tot i que els resultats eren encoratjadors —demostrant una flexibilitat i una rapidesa notables— els investigadors van assenyalar que la majoria dels sistemes financers actuals encara no estan preparats per suportar aquest grau d’assaig tecnològic. Fora de l’entorn de proves, l’interès per la tokenització s’està expandint ràpidament. A la Conferència Consensus 2025, Joseph Spiro del DTCC Digital Assets va destacar les stablecoins com vehicles ideals per a activitats financeres en temps real, com ara transferències de col·laterals en mercats de derivats. Tot i que encara és experimental dins del sector públic, els resultats preliminars indiquen que la finança programable podria convertir-se en un component essencial de l’eina de política monetària en els pròxims anys.