Els bancs centrals de tot el món estan explorant activament el potencial de la tecnologia blockchain per crear monedes digitals, marcant un pas crucial cap a la modernització dels sistemes financers globals. Aquesta tendència destaca un reconeixement creixent dels efectes transformadors que les monedes digitals poden tenir en els marcs monetaris convencionals. La incorporació de la tecnologia blockchain en el desenvolupament de monedes digitals busca millorar l’eficiència i la seguretat de les transaccions financeres. El registre descentralitzat de la blockchain ofereix un registre transparent i resistent a les manipulacions de transaccions, que pot reduir significativament la FRAUDE i els errors. Mitjançant l’ús d’aquests avantatges tecnològics, els bancs centrals intenten accelerar la rapidesa de les transaccions i reduir els costos associats al processament de pagaments. Actualment, la majoria de bancs centrals es troben encara en l’etapa d’experimentació en el desenvolupament de monedes digitals, conegudes com a Monedes Digitals dels Bancs Centrals (CBDCs). Aquestes representen versions digitals de la moneda fiduciària emesa i controlada per les autoritats monetàries nacionals. A diferència de les criptomonedes com Bitcoin, que funcionen en xarxes descentralitzades sense supervisió central, les CBDCs estan governades de manera centralitzada però empren la tecnologia blockchain per millorar la transparència i l’eficiència operativa. Diversos factors impulsan la tendència cap a les monedes digitals. Una raó principal és la necessitat d’adaptar-se a la ràpida digitalització de l’economia i a la creixent preferència per pagaments electrònics entre consumidors i empreses.

A més, les monedes digitals ofereixen una alternativa regulada i suportada pel govern a les criptomonedes privades i als stablecoins, abordant els desafiaments que planteja la seva creixent popularitat. Així mateix, les monedes digitals poden promoure la inclusió financera facilitant un accés més senzill als serveis bancaris per a poblacions sense banca o amb una banca limitada. Com que les monedes digitals es poden accedir a través de telèfons intel·ligents i altres dispositius digitals, poden ajudar a superar obstacles com la manca de sucursals bancàries físiques o infraestructura bancària tradicional. Des d’un punt de vista macroeconòmic, les CBDCs doten els bancs centrals de nous instruments per implementar la política monetària de manera més eficaç. Per exemple, poden permetre pagaments de estimulació directes als ciutadans, facilitar el monitoratge en temps real de les circulacions de diners i millorar la gestió dels riscos sistèmics. Tanmateix, la transició cap a les monedes digitals presenta desafiaments. Les preocupacions sobre la privadesa, la ciberseguretat i la robustesa dels sistemes de monedes digitals s’han d’abordar de manera exhaustiva. Els bancs centrals també han de considerar com poden impactar les CBDCs als bancs comercials i a l’economia financera en general, ja que aquestes podrien canviar la dinàmica dels dipòsits i els préstecs. Malgrat aquests obstacles, nombrosos bancs centrals i organitzacions financeres internacionals continuen col·laborant en investigacions i projectes pilot per avaluar la viabilitat i el disseny de les monedes digitals. Entre les iniciatives més destacades hi ha el projecte del yuan digital de la Xina, l’exploració d’un euro digital pel Banc Central Europeu i els estudis de la Reserva Federal sobre un dòlar digital. En resum, la investigació dels bancs centrals sobre monedes digitals basades en blockchain representa un avenç fonamental en l’evolució del diners. Tot i que encara està en fase d’experimentació, aquests esforços tenen el potencial de transformar de manera fonamental com s’emeten, gestionen i utilitzen els diners a nivell mundial, obrint pas a una nova era d’innovació financera que promet una major eficiència, inclusió i seguretat en els sistemes de pagament globals.