La criptomoneda va prometre revolucionar la indústria de la música. El Bitcoin va introduir diners de manera peer-to-peer sense intermediaris, i l’Ethereum va posar en valor els contractes intel·ligents i els NFTs, permetent als artistes connectar-se directament amb els fans i monetitzar la seva obra de manera innovadora. No obstant això, malgrat aquestes oportunitats, artistes de gran renom com Eminem, KSI i Steve Aoki han afrontat contratemps, mostrant els risks reals dins de l’àmbit musical basat en blockchain. Per als músics, la criptografia i la blockchain ofereixen control sobre les royalties, una connexió directa amb els fans i noves fonts d’ingressos. Tot i això, aquesta intersecció sovint comporta desafiaments — artistes populars han patit robatoris, pèrdues econòmiques i batalletes legals a causa de la volatilitat de la tecnologia blockchain. Les tracks robades d’Eminem que es venien en Bitcoin i la caiguda de KSI en criptomonedes destaquen els riscos que s’amaguen darrere de l’atractiu de la criptografia. Què va conduir a aquests contratemps i quines lliçons poden aprendre els artistes quan fan negocis amb criptomonedes? **Per què els músics adopten Ethereum** El blockchain d’Ethereum suporta contractes intel·ligents — acords autònomes que s’executen sense intermediaris, alimentant aplicacions descentralitzades. Els artistes poden tokenitzar les obres com a NFTs o gestionar directament les royalties. Les transaccions requereixen pagar una taxa de gas en ETH, que depèn de l’activitat de l’ecosistema i del preu de la criptomoneda. Els NFTs s’han convertit en una font lucrativa pels músics, permetent vendes directes d’art i àlbums. La flexibilitat d’Ethereum el va fer la plataforma preferida per a aquests experiment. Tot i això, confiar en codi i l’anonimat introdueix vulnerabilitats — filtracions, estafes i caigudes del mercat. Els artistes esperaven que Ethereum retornés el control a les mans dels creadors, programant royalties de manera indefinida en NFTs. Però, la complexitat de la blockchain fa que els contractes intel·ligents siguin irreversibles — els errors o atacs no poden desfer-se. **Les tracks robades d’Eminem i la venda de Bitcoin** El 2024, 25 tracks no publicades d’Eminem es van filtrar en línia, i es va poder rastrejar l’origen fins a Joseph Strange, un ex-enginyer de so, que presumptament les va vendre per 50. 000 dòlars en Bitcoin després de ser acomiadat el 2021. Tot i un acord de indemnització que prohibia l’ús de l’obra d’Eminem, agents del FBI van trobar lletres manuscrites i un vídeo no publicat amagat en la caixa forta de Strange. Els càrrecs inclouen infracció de drets d’autor i tràfic interestatal. Eminem va descriure aquesta violació com un cop a la seva “integritat creativa”. Les tracks filtrades daten des de 1999 fins al 2018, incloent possibles esborranys del seu àlbum de 2020, *Music To Be Murdered By* — ressaltant els desafiaments continus per protegir el contingut creatiu en l’era digital-crypto. **L’entrada accidentada de 50 Cent en Bitcoin** Abans dels NFTs, 50 Cent va acumular accidentalment una fortuna en Bitcoin acceptant aquesta criptomoneda per al seu àlbum de 2014 *Animal Ambition*, quan Bitcoin valia uns 660 dòlars. El 2017, Bitcoin va pujar a 20. 000 dòlars, i es rumoreja que també va guanyar uns 7 milions, encara que ell mateix va dir que va vendre abans que surgís aquesta quantitat.

Això il·lustra la imprevisibilitat de la criptografia; si hagués mantingut, els ingressos podrien haver superat les vendes de l’àlbum. Sense estratègies concretes, els beneficis en criptomonedes poden desaparèixer ràpidament, ja que Bitcoin s’assembla més a un joc d’atzar que a un estalvi. Els artistes s’enfronten a desafiaments fiscals i de liquiditat, ja que convertir en efectiu requereix un timing de mercat molt precís — un repte fins i tot per a traders experimentats. **La pèrdua de KSI en criptomonedes i el FOMO** El raper anglès KSI va invertir 2, 8 milions de dòlars en el token LUNA de Terra, el maig de 2022, i només uns dies més tard va veure com es desplomava, passant de 80 dòlars a pocs cèntims. KSI va culpar el FOMO (por a no perdre’s res), un fenomen habitual en l’hype de les criptomonedes. A diferència de les accions, les criptomonedes no tenen un suport fonamentat, i els projectes poden desaparèixer de la nit al dia. Per a artistes com KSI, amb ingressos sovint volàtils, aquest risc es multiplica. **Els alts i baixos dels NFTs de Steve Aoki** El 2022, Steve Aoki va gastar 346. 000 dòlars en un NFT de Doodles, però el valor d’aquesta obra va caure fins a 42. 000 dòlars l’any següent. Tot i aquesta pèrdua, Aoki es manté optimista, anomenant els NFTs “el futur de la interacció amb els fans”. Va comprar durant el pic del mercat NFT; al 2023, la negociació va caure un 95% respecte als màxims de 2021. Els col·leccionistes ara prefereixen projectes que ofereixen avantatges reals, com accés a concerts o descomptes en merchandising, ja que l’art digital autònom troba difícil mantenir el seu valor. **Per què els músics comencen en crypto** Els músics que busquen llibertat respecte a les restriccions de les discogràfiques i conflictes amb royalties veuen en la criptografia un camí cap a l’autonomia. Els NFTs i els pagaments en criptomonedes bypassen els intermediaris tradicionals. Tot i això, aquest món encara està desprotegit: els hacks, els “rug pulls” (estafes en les que els desenvolupadors s’evapen amb els diners) i el furt entre insiders són habituals. Els artistes senten pressió per innovar, ja que els fans busquen experiències immersives, i la novetat de la criptografia pot augmentar l’engagement. Però, quan una iniciativa falla, sovint són els artistes qui reben la culpa. Pel camí hi ha molts casos d’èxit, però també advertències que cal prendre en compte. **L’atractiu de la criptografia: control, benefici i riscos** Malgrat els fracassos, la criptografia atrau els músics frustrats amb els sistemes tradicionals, on el streaming paga només uns cèntims i la major part dels ingressos van a les discogràfiques. La promesa de justícia en blockchain manté els creadors experimentant, fins i tot davant de contratemps. L’atractiu del control i el benefici impulsa els artistes a navegar per la cara fosca de la criptografia, equilibrant oportunitats i riscos encara significatius.