Una enquesta global exhaustiva realitzada per la Universitat de Melbourne en col·laboració amb KPMG, que va investigar més de 48. 000 persones en 47 països des de novembre de 2024 fins a gener de 2025, ha analitzat la confiança pública en la intel·ligència artificial (IA) a nivell mundial. L’estudi destaca diferències importants en els nivells de confiança entre les economies emergents i les avançades. En les economies emergents, el 60% dels enquestats expressaven confiança en la IA, mentre que només el 40% de les persones en economies avançades compartien aquesta confiança, reflectint com els contextos econòmics i regionals influeixen en la percepció de la IA. L’enquesta també va trobar que l’ús de la IA és àmpli i està creixent, amb dos terços dels participants que fan servir habitualment la IA en la seva vida quotidiana — des d'assistents personals i serveis automatitzats fins a eines impulsades per IA en el treball i l’educació. A més, el 83% dels enquestats són optimistes sobre els possibles beneficis de la IA, com ara un augment de la productivitat, una millora en la sanitat i l’educació, la innovació i el creixement econòmic. Tot i aquest optimisme, el 58% de les persones alberguen certa desconfiança cap a la IA, un sentiment que ha crescut des de la seva aparició pública amb ChatGPT el 2022, que va motivar un ampli debat sobre les capacitats i límits de la IA. Aquestes recel·les posen de manifest inquietuds permanents sobre les implicacions ètiques de la IA i els impactes pràctics encara incerts. Nicole Gillespie, la investigadora principal, explica que la major confiança en les economies emergents prové dels beneficis tangibles que la IA pot oferir per fer front a desafiaments com la insuficiència d’infraestructures, les deficiències educatives i l’accés limitat a la sanitat — factors que millorant directament la qualitat de vida i les perspectives econòmiques. En canvi, la desconfiança en les economies avançades sovint està relacionada amb preocupacions sobre la privadesa, l’ètica i la dislocació laboral provocada per l’automatització.

Els governs i les empreses d’aquestes regions afronten el repte difícil de fomentar la innovació mentre aborden aquestes qüestions ètiques i socials, incloent la protecció de la privacitat, la transparència en la presa de decisions de la IA i l’adaptació de la força laboral. L’enquesta subratlla la importància d’adoptar un enfocament matisat i sensible al context per a la governança de la IA. Els responsables polítics haurien de comprometre’s amb les comunitats a través de la transparència, diàleg inclusiu i un accés equitatiu als beneficis de la IA. De la mateixa manera, s’anima les empreses a mantenir pràctiques responsables que prioritzen l’ètica i l’impacte social conjuntament amb l’avanç tecnològic. Davant el creixement esperat de la dependència global de la IA, és fonamental reduir la bretxa de confiança entre regions i abordar les preocupacions dels usuaris. Desenvolupar marcs robusts que equilibren innovació i normes ètiques pot garantir que el potencial transformador de la IA benefici la societat en general. En resum, l’estudi extens de la Universitat de Melbourne i KPMG ofereix una visió detallada de la percepció de la IA en diferents contextos econòmics. Tot i que l’entusiasme per les possibilitats de la IA és gran, les diferents nivells de confiança posen de manifest els desafiaments que cal gestionar amb cura. Les diferències entre economies emergents i avançades proporcionen informació valuosa per als actors que vulguin aprofitar la IA de manera efectiva i responsable a nivell mundial.