En un moment pioner integrant la intel·ligència artificial en els procediments judicials, la família de Christopher Pelkey, un veterà de l’Exèrcit dels Estats Units mort en un incident de Rabia al volant el 2021, va utilitzar un vídeo generat per IA durant la lectura de la sentència el 1 de maig de 2025, al Tribunal Superior del Comtat de Maricopa, Arizona. Aquest esdeveniment sense precedents va destacar-se per un avatar digital altament realista de Pelkey que va pronunciar un missatge escrit a l’script al seu condemnatà, amb l’objectiu de transmetre les seves emocions i imaginar com hauria pogut adreçar-se personalment al tribunal. L’avatar creat amb IA va ser liderat per la germana de Pelkey, Stacey Wales, que volia expressar la profunda pèrdua que la seva família havia patit. S’aprofitant l’expertesa tecnològica, van dissenyar una representació digital realista i empàtica per posar en valor l’aspecte humà dins del procés legal. Wales va remarcar que el missatge de IA transmetia matisos emocionals que les seves pròpies paraules no podien expressar en un moment tan públic i crucial. Tot i que el vídeo generat per IA no es va admetre com a prova formal, sí que es va utilitzar durant la lectura de la sentència, generant una gran discussió sobre el rol emergent de la IA generativa en els àmbits legals. El presumptor, Gabriel Paul Horcasitas — condemnat per suïcidi i perill relacionat amb l’incident — va rebre una pena de 10 anys i mig de presó. Aquest ús de la IA va posar de manifest una tendència creixent, on la tecnologia s'intersecciona amb els procediments judicials, possibilitant una nova manera d’abordar els reports emocionals i les declaracions d’impacte a les víctimes. No obstant això, la presentació davant el tribunal basada en IA va generar reaccions diverses dins de la comunitat jurídica.

Experts van expressar preocupacions sobre les implicacions ètiques i procedimentals. El professor de dret Harry Surden, expert en dret i tecnologia, va advertir sobre els límits adequats per a les simulacions d’IA en la justícia, qüestionant els riscos com la influència emocional forta sobre els jurats i els jutges, que podria causar biaix o afectar les decisions més enllà dels estàndards tradicionals de proves. Va subratllar que aquest tipus de missatges romanen fora de les regles actuals de prova legal, ressaltant la necessitat de reguli clares que regulin l’ús de l’IA en els tribunals. La iniciativa de la família Pelkey exemplifica la dualitat de l’IA en els entorns legals: ofereix formes innovadores d’humanitzar els procediments i donar veu a les víctimes, però també planteja dilemes ètics sobre la justícia, l’objectivitat i la possible manipulació. A mesura que la IA avança en diversos sectors, la seva integració en els tribunals requereix un equilibris reflexiu entre la innovació i els principis jurídics i de degut procés. Aquest cas representa un exemple pioner que mostra l’impacte emocional de la IA interpretat amb els desafiaments complexos que comporta. Ha iniciat discussions més àmplies entre professionals del dret, tecnòlegs, legisladors i el públic sobre com incorporar de manera responsable la IA en el sistema judicial per garantir que la tecnologia reforci els drets i l’ètica, i no els comprometi. L’experiència de la família Pelkey i la manera en què el tribunal ha gestionat la situació destaquen la necessitat urgent de revisió contínua i possiblement d’un marc legal nou adaptat a les eines de la IA en els processos judicials, preparant-se per a futurs casos que impliquin aquestes tecnologies. A mesura que la IA evoluciona, també ho faran les converses sobre el seu paper en la recerca de la justícia.