Els humans sempre han migrat — no només a través de espais físics sinó també mitjançant canvis en el treball i el pensament. Cada gran revolució tecnològica ha impulsat aquestes migracions: de camps a fàbriques, de músculs a màquines, d’habits analògics a reflexos digitals. Aquests canvis no només han transformat el nostre treball sinó també la nostra identitat i sentit de valua. Un exemple impactant de principis del segle xx il·lustra això: l’any 1890, més de 13. 000 empreses als EUA fabricaven carruatges tirats per cavalls; abans de 1920, en quedaven menys de 100. En una generació, una indústria sencera havia desaparegut, desplaçant milions de treballadors, desmantellant gremis, reconfigurant la vida urbana i permetent una mobilitat continental massiva. El progrés tecnològic no busca consentiment. Avui, mentre l’IA avança, els humans afronten una migració cognitiva. Aquest canvi és menys físic i més mental — ens allunyem de tasques que les màquines dominen ràpidament cap a àmbits que requereixen creativitat humana, raonament ètic i insight emocional. La història està plena d’aquestes migracions. Des de la Revolució Industrial fins a l’era digital, la maquinària ha exigit constantment noves habilitats, institucions i narratives sobre la contribució, creant nous guanyadors i deixant d’altres enrere. **El canvi d’enfocament: la “Era Cognitiva” d’IBM** L’octubre de 2015, la CEO d’IBM, Ginni Rometty, va anunciar l’“Era Cognitiva” en una conferència de Gartner. Això no va ser només una campanya de marketing, sinó una redefinització estratègica i una senyal a la indústria tecnològica sobre una nova fase de la computació. A diferència dels sistemes programables antics, que funcionaven estrictament amb regles codificades per humans, els sistemes cognitius aprenen, s’adapten i milloren amb el temps mitjançant l’aprenentatge automàtic (ML) i el processament del llenguatge natural (NLP). Infereixen, sintetitzen i interactuen. Clau en aquesta visió era Watson d’IBM, famós per vèncer campions humans a *Jeopardy!* el 2011. Tot i això, el veritable potencial de Watson era potenciar la intel·ligència humana — ajudar metges a analitzar milers de proves clíniques o assistents jurídics a estudiar jurisprudència — actuant més com un copilot cognitiu que com a substitut. Aquest canvi de perspectiva posava l’èmfasi en la col·laboració sobre l’automatització, promovent “intel·ligència augmentada” en lloc d’“intel·ligència artificial”. Però també reconeixia implícitament que la feina cognitiva—anticament del domini dels professionals de quadre blanc— ara era vulnerable a l’automatització. Igual que la màquina de vapor va desplaçar la força física, la computació cognitiva començava a envair àrees com el llenguatge, el diagnòstic i el judici. La declaració d’IBM era optimista i realista: envisionava un futur amb capacitat millorada per part de l’humà acompanyada de les màquines, però també un futur que requeria noves migracions de valor cap a àrees on les màquines tenen dificultats—significat, ressonància emocional, raonament ètic. Aquest anunci inaugurava la següent gran migració — no de cossos, sinó de ments— desafiant no només habilitats sinó també la pròpia identitat. **La Primera Gran Migració: De Camp a Fàbrica** Per entendre la singularitat de la migració cognitiva actual, hem de recuperar breument les migracions passades. La Revolució Industrial va iniciar el primer canvi massiu laboral—de la feina rural i agrícola a la feina fabrila industrial. La força de vapor i la mecanització van desplaçar milions cap a les ciutats, convertint treballs locals, estacionals i físics en tasques regimentades, especialitzades i centrades en l’eficiència. Efectuada aquesta transició, la identitat individual també va canviar: ferrers i boters es van convertir en parts d’un engranatge industrial regulat per rellotges i torns de treball.

Habilitats, rutines i jerarquies socials també es van transformar. Les institucions van seguir: l’educació es va expandir per formar treballadors industrials alfabetitzats, les lleis laborals es van adaptar, els sindicats es van formar i les ciutats van créixer, sovint de manera caòtica. Fou un procés traumàtic però fonamental per al món modelat per les màquines actuals. Va emergir un patró: la tecnologia desplaça, la societat s’adapta—de vegades gradualment, de vegades violentament—fins a trobar un nou equilibri. La Revolució Industrial va exigir els nostres cossos; la propera exigiria les nostres ments. **La Revolució Digital: De la Planta de la Fàbrica a l’Edifici de l’Oficina** Des de mitjans del segle xx fins als anys 90, la informàtica va tornar a transformar el treball, substituint tasques mecàniques per processament d’informació i manipulació simbòlica. Els treballadors de dada, dissenyadors i arquitects digitals. El treball va passar de les fàbriques als oficis, i finalment a les nostres butxaques. El treball del coneixement es va convertir en dominant i aspiracional, amb ordinadors i fulls de càlcul com a noves eines. Aquesta migració va redefinir la productivitat cognitivament—memòria, organització, abstracte—i va crear desigualtats entre aquells que dominaven les eines digitals i els que quedaven enrere. Les institucions es van reajustar: les escoles van ensenyar “habilitats del segle xxi”, les empreses van reestructurar els processos, i la identitat professional es va transformar de treballador manual a treballador del coneixement. El canvi va ser menys traumàtic que la Revolució Industrial, però no menys profund. **Ara: La Migració Més Profunda** En avançar cap a la segona meitat del segle xxi, fins i tot el treball del coneixement s’enfronta a l’automatització. La migració cognitiva actual qüestiona l’essència de allò que creiem insubstituïble—el nostre raonament racional. La IA ens obliga a dirigir-nos cap a les nostres fortaleses úniques: creativitat, ètica, empatia, significat i espiritualitat. Aquesta migració és profunda perquè ens obliga no només a sobreviure a un canvi, sinó a redescobrir la nostra identitat més enllà de la productivitat i a redefinir el nostre valor real. **Canvi accelerat i adaptació comprimida** Cada migració tecnològica s’ha accelerat. La Revolució Industrial es va desplegar en un segle; la Revolució Digital la va comprimir en dècades; ara, la migració cognitiva es manifesta en uns pocs anys. Per exemple, models de llenguatge gran (LLMs) han passat d’experiments acadèmics a eines de feina en menys de cinc anys. William Bridges ja advertia el 2003 que la velocitat de canvi impulsa un repte per a la nostra capacitat de transició; l’actual ritme intensifica aquest desafiaments. L’evolució del maquinari ho reflecteix: les CPU executaven instruccions de manera serial, depenent de regles codificades per humans; les GPU ara duen a terme tasques en paral·lel massiu i aprenen de dades— accelerant el càlcul. Nvidia el denomina “computació accelerada”. **La Migració Existencial** Les transicions tecnològiques abans duraven generacions; ara, passen en el curs de carreres o de dècades. Aquest canvi exigeix no només noves habilitats sinó una reavaluació profunda de què ens fa humans. A diferència d’èpoques passades, no podem simplement aprendre noves eines o rutines; hem de migrar cap a àmbits on la creativitat, el judici ètic i la creació de sentit ens defineixen. Enfrontem un viatge accelerat per descobrir la nostra pròpia essència més enllà de la automatització: la veritable naturalesa de la humanitat quan l’intel·ligència ja no és un tret exclusiu nostre.