El pintor David Salle ha emprès un viatge innovador en l’intersecció entre la intel·ligència artificial i la pintura tradicional. Reflectint sobre la seva experiència d’ensenyar a la IA a pensar com a pintor, el projecte de Salle es presenta com un tribut a la genialitat artística i com un experiment valent de fusió entre tecnologia i expressió creativa. Històricament, els artistes han adoptat noves tecnologies, integrant eines emergents en els seus processos creatius. Inspirat en aquesta tradició, Salle va preveure desenvolupar un espai pictòric fluid que combinés el dinamisme abstracte amb la figuration — un aspecte distintiu del seu estil propi. El seu objectiu era entrenar la IA perquè entengués les subtileses que defineixen la sensibilitat pictòrica, un repte molt més complicated del que imaginava. En les fases inicials, les obres generades per la IA no complien els estàndards de Salle, ja que manquaven de la especificitat, la intencionalitat i les qualitats pictòriques essencials per a una art visual captivador. Un dels problemes més importants era com la IA gestionava els vores dins de les composicions, un aspecte crític del estil d’un pintor que configura forma i atmosfera. Conscient d’aquesta limitació, Salle va col·laborar amb el tècnic Grant Davis per millorar el procés d’aprenentatge de la IA. Junts, van entrenar la IA amb una selecció rigorosa de grans mestres com Giorgio de Chirico, Edward Hopper i Arthur Dove. Aquests artistes, amb estils que van des de l’art metafísic fins al realisme americà i l’modernisme abstracte, van oferir a la IA un espectre divers d’Enfocaments creatius.

Salle va enriquir encara més l’entrenament de la IA incorporant les seves pròpies obres expressives i de tall collage, donant a la màquina una exposició intensa al seu vocabulari artístic. Aquesta fusió de tecnologia i art va donar lloc a una IA que, tot i no ser conscient de les regles formals de l’art, mostrava una habilitat impressionant per fer remix d’elements visuals en formes noves i emocionalment carregades. Aquesta creativitat sense límits va permetre a la IA fabricar noves configuracions que van sorprendre tant a Salle com als espectadors, desafiant les idees tradicionals d’autoria i originalitat. Un element clau en l’enfocament de Salle és Wand, un programari innovador semblant a un joystick, creat per superar les limitacions dels prompts verbals habituals en la generació d’art amb IA. Aquesta eina permetia a Salle interactuar amb la IA de manera més intuïtiva, guiando el seu resultat amb gestos en lloc de paraules. Les composicions que en sorgien es feien en grans teles, que servien com a base tangible perquè Salle hi pogués aplicar el seu toc pictòric—pintant sobre les imatges generades per la IA per impregnar-les de intencionalitat i matís humà. Salle reconeix que, tot i que la IA manca de consciència i d’autoria, és una eina poderosa capaç de reimaginar motius visuals coneguts en formes noves i expressives. Aquesta interacció entre creativitat humana i la imprevisibilitat de la màquina obre camins innovadors per a l’exploració artística, desafiant els límits tradicionals de la creació. El resultat dels experiments de Salle és una sèrie d’obres que difuminen les línies entre la creativitat humana i la de la màquina. Aquestes peces actualment s’exhibeixen en galeries de prestigi a Londres i Nova York, convidant el públic a participar directament en aquest diàleg en evolució entre pintor i algoritme. Els esforços pioners de David Salle no només transformen la scena de l’art contemporani, sinó que també ofereixen un cas d’estudi convincent de com els artistes poden aprofitar la IA per ampliar els seus horitzons creatius. El seu camí ressalta el potencial de la col·laboració tecnològica per augmentar el poder expresiu de la pintura, suggerint un futur on l’art i la intel·ligència artificial coexistiran i cocrereu en formes sense precedents.