Meta, sota del CEO Mark Zuckerberg, està avançant cap a una visió de futur on els xatbots d’IA actuen com a companys personals per abordar qüestions socials com la soledat. Al centre d’aquesta visió hi ha el proper llançament d’una aplicació mòbil específica dissenyada per millorar les capacitats socials del xatbot, permetent als usuaris interactuar de manera més íntima i compartir de manera fàcil i immediata contingut generat per IA amb amics i familiars, fomentant així vincles socials més forts a través de tecnologies avançades. Més enllà dels mòbils, Zuckerberg imaginà la integració d’aquests companys d'IA en diversos dispositius de última generació com lents d’augment de realitat (AR) i controls de polsera, facilitant interaccions encara més immersives. En integrar l’IA en tecnologia wearable quotidiana, Meta pretén establir una presència digital constant en la vida dels usuaris, podent transformar la comunicació, l’entesa i la companyonia. Aquesta estratègia s’alinea amb l’objectiu de Meta de liderar la convergència de la IA i la connectivitat social. No obstant això, aquesta ambiciosa direcció planteja també importants preocupacions sobre la privacitat, l’ètica i la història social. Els xatbots d’IA necessiten dades personals àmplies per oferir interaccions personalitzades i atractives, cosa que ha encès les alarmes dels crítics sobre riscos de privacitat, filtracions de dades i manca de transparència en la gestió de dades per part de Meta.

La creixent interactivitat social dels bots d’IA implica recopilar més dades, intensificant les preocupacions sobre la seguretat d’aquesta informació. El model de negoci de Meta prioritza maximitzar la participació dels usuaris, un factor que fins ara ha generat reptes ètics a les xarxes socials. L’aparició de companys d’IA podria agreujar aquests problemes fomentant conductes addictives, ja que els usuaris podrien fer-se emocionalment dependents dels amics digitals, el que possiblement conduiria a un ús excesiu de la pantalla i a una disminució de les interaccions socials en el món real. Una preocupació particular recau sobre els usuaris més joves, que podrien tenir dificultats per distingir entre relacions humanes autèntiques i interaccions generades per IA, cosa que pot afectar el seu desenvolupament social i la seva salut mental. Si les respostes d’IA no són supervisades adequadament, podrien sorgir continguts nocius o enganyosos, afectant encara més la joventut vulnerables. A mesura que l’IA s’integra més profundament en les experiències socials, existeix el risc de reproduir patrons negatius d’informació errònia, cambres d’eco, comparacions no saludables i la priorització de l’engagement per sobre del benestar. El repte és equilibrar les innovacions impulsades per IA amb un disseny responsable centrat en la seguretat de l’usuari, l’ètica i el benefici social. En resum, la iniciativa de Meta d’integrar profundament els xatbots d’IA en la vida social suposa un canvi transformador en la manera com la tecnologia pot influir en les relacions humanes. Tot i que els companys d’IA ofereixen formes prometedores de combatre la solitud i l’aïllament, també plantegen qüestions crítiques sobre privacitat, addicció i aplicació ètica. La col·laboració contínua entre desenvolupadors, responsables polítics, usuaris i ètics serà crucial per afrontar aquestes complexitats i aprofitar tot el potencial de l’IA per enriquir, en lloc d’afectar negativament, la connexió humana.