A principis de maig de 2025, Mark Zuckerberg va cridar l’atenció sobre la creixent crisi d’isolament a Amèrica, citant descensos alarmants en les interaccions cara a cara i un augment de la desconfiança cap a les institucions tradicionals. Va proposar que els companys i terapeutes d’IA, adaptats a les necessitats emocionals úniques de cada individu, podrien oferir un suport més accessible i eficient que els mètodes tradicionals. L’visió de Zuckerberg reflecteix preocupacions per l’augment de l’aïllament, alimentat per menys trobades comunitàries, la regressió de la influència de les institucions religioses i culturals, i la comunicació digital superficial. Els companys d’IA, argumentava, podrien proporcionar converses personalitzades, suport emocional i guia terapèutica les 24 hores, possiblement compensant la manca de cuidadors humans, terapeutes i espais socials. Malgrat aquesta promesa, experts en psicologia i neurociència alerten contra una dependència excessiva de l’IA. Les relacions humanes impliquen intercanvis emocionals complexos, presència física i experiències compartides que l’IA té dificultats a replicar. Conceptes com les neurones mirror il·lustren la capacitat innata dels humans per a l’empatia, un procés biològic difícil de mimetitzar artificialment. A més, involucrar-se en els desafiaments socials del món real fomenta el creixement emocional, la resistència i un sentit de pertinença — elements que, segons els crítics, les interaccions amb IA no poden proporcionar d’una manera autèntica.

Alerten que la companyia amb IA podria produir connexions emocionals superficials, agreujant potser l’aïllament en lloc de disminuir-lo amb el temps. També preocupa que la dependència de solucions d’IA pugui minvar la infraestructura social crucial—centres comunitaris, serveis de salut mental i espais de reunió pública— que són vitals per a la connexió social autèntica i el suport mutu. Reassignar recursos a l’IA podria enfortir encara més aquestes institucions fonamentals. La davallada d’organitzacions religioses, que abans promocionaven la cohesió comunitària i el propòsit, agreuja aquest repte. Els crítics sostenen que la mancança deixada per la disminució de la participació s’hauria d’abordar amb esforços comunitaris, abans que amb substituts tecnològics. Tot i reconèixer que l’èmfasi de Zuckerberg en la denúncia de la soledat és exacte i que requereix innovació, els crítics subratllen que les solucions han de centrar-se en revitalitzar la connexió humana i la comunitat. Un progrés sostenible passa per invertir en infraestructura social, iniciatives de salut mental i participació cívica, amb la tecnologia com a ajuda complementària i no com a substitutió de les relacions humanes profundes i multidimensionals. En resum, els comentaris de Zuckerberg han engegat un diàleg important sobre aquesta epidèmia complexa de solitud. Els companys d’IA tenen un potencial entretingut i poden oferir alleujament temporal, però la riquesa de les relacions humanes segueix sent insuperable. Afrontar eficaçment l’aïllament exigeix prioritzar el reforç d’institucions i comunitats humanes que construeixin resiliència, empatia i xarxes de suport social duradores.