Nova Orleans està situada per convertir-se en la primera ciutat important dels Estats Units a implementar una xarxa de vigilància amb reconeixement facial en viu i millorada amb IA, marcant un canvi significatiu en l’ús de tecnologia avançada per part de les autoritats urbanes per a la seguretat pública. El Departament de Policia de Nova Orleans (NOPD) ja ha utilitzat dades de la xarxa privada del Projecte NOLA, amb més de 200 càmeres, durant almenys dos anys. Aquesta col·laboració ha permès a la comissaria identificar persones analitzant vídeos en temps real combinats amb algoritmes de reconeixement facial impulsats per IA. El Projecte NOLA, una organització independent que manté una àmplia xarxa de càmeres per tota la ciutat, va ser creat originalment per millorar la seguretat pública permetent als ciutadans accedir a fonts en directe i facilitant a les forces de seguretat respondre de manera més efectiva davant del crim. La integració de tecnologia d’IA es preveu que amplifiqui les capacitats de la NOPD, passant de la policia reactiva a la proactiva. La tecnologia de reconeixement facial utilitza algoritmes sofisticats per comparar imatges en viu amb grans bases de dades, permetent una identificació ràpida de persones d’interès, sospitosos o amb ordres de captura. La utilització d’IA millora aquest procés, permetent intervenir i fer detencions de manera més àgil, posicionant Nova Orleans com a referent en vigilància municipal amb IA. Aquest avanç presenta implicacions complexes. Els partidaris argumenten que el reconeixement facial amb IA pot millorar la seguretat pública accelerant les investigacions, reduint delictes, localitzant persones desaparegudes i preveient amenaces—uns beneficis crucials per a una ciutat com Nova Orleans, que afronta importants desafiaments en l’àmbit criminal.

Així mateix, sorgeixen preocupacions sobre la privacitat, les llibertats civils i el possible biaix o mal ús, especialment afectant les comunitats minorizades. Un desplegament ètic requereix una seguretat de dades forta, transparència i responsabilitat. Legislativament, l’ús de reconeixement facial encara genera controvèrsia, ja que molts estats i ciutats han regulat o prohibit l’ús governamental a causa de temes de privacitat. El moviment de Nova Orleans podria establir un precedent, intensificant el debat nacional sobre la vigilància amb IA. La fase pilot amb la xarxa de càmeres del Projecte NOLA va proporcionar a la NOPD una experiència valuosa, demostrant que la monitorització mitjançant IA millorava l’eficiència en el seguiment d’activitats criminals en comparació amb mètodes tradicionals. De cara al futur, és fonamental crear un marc de governança complet que inclogui polítiques clares sobre retenció de dades, drets d’ús, supervisió pública i recursos per desafiar possibles errades en la identificació, fomentant la transparència i la confiança ciutadana. Més enllà de la seguretat, l’IA en la vigilància pot potenciar altres aspectes de la gestió urbana com el monitoratge del trànsit, la resposta a emergències i el control de grans concentracions durant esdeveniments massius. No obstant això, garantir que aquests beneficis no comprometin els drets individuals ni la confiança comunitària és essencial. A mesura que Nova Orleans avança cap a l’adopció formal, aquest pas catalitzarà debats a nivell nacional sobre el paper de la IA en la policia. Inclourà en el procés a grups en defensa dels drets civils, experts en dret, desenvolupadors tecnològics i ciutadans, que contribuiran a definir polítiques ètiques, i l’experiència de la ciutat podria servir com a model per a altres que s’enfronten a les complexitats de la IA en la seguretat pública. En definitiva, el sistema de reconeixement facial millorada amb IA de Nova Orleans representa una evolució significativa en la policia urbana, encarnant la transformació tecnològica més àmplia que ha de trobar un difícil equilibri entre innovació i la protecció dels drets i llibertats fonamentals.