El Philadelphia Inquirer va rebre crítiques després de publicar una 'llista de lectures d'estiu per a 2025' que assolava diversos títols de llibres ficticis atribuint-los falsament a autors famosos. Aquest error va aparèixer tant en el seu suplement imprès, 'Heat Index', com al Chicago Sun-Times, provocant una reacció massiva i plantejant preocupacions sobre el paper creixent de la intel·ligència artificial (IA) en el periodisme i els riscos de la desinformació generada per IA. Entre les obres fabricades hi havia la novel·la 'Tidewater Dreams', mal atribuïda a Isabel Allende. Els lectors familiaritzats amb l'obra d'Allende van identificar ràpidament que el títol no existia, provocant indignació a les xarxes socials i preguntes sobre la credibilitat de les publicacions que dependran de la IA sense una verificació adequada. La llista va ser creada pel periodista freelance Marco Buscaglia, que després va admetre haver utilitzat eines d'IA per recopilar-la i que no va verificar els detalls abans de publicar-la. La seva confessió va posar en evidència els desafiaments que afronten els periodistes quan confien en la IA per a una producció ràpida de contingut, sovint posant en perill la precisió i la fiabilitat. Aquest incident posa de manifest la tensió entre els avantatges de la IA en la generació de contingut i l'obligació ètica dels mitjans de mantenir la confiança del públic. Tot i que la IA pot automatitzar tasques, suggerir idees i reunir dades, el risc d’inexactituds i de fabricacions persisteix sense una supervisió humana diligent.

El cas demostra com la dependència excessiva de la IA sense una vigilància adequada pot danyar la reputació d’una publicació i confondre el públic. Experts de la indústria subratllen la necessitat d’integrar de manera responsable les eines d’IA en els fluxos de treball editorial, defensant una revisió humana rigorosa per garantir la precisió abans de la publicació pública. Les xarxes socials van amplificar la controvèrsia, ja que els usuaris van exposar ràpidament discrepàncies, mostrant la importància de la literacitat mediàtica i l’avaluació crítica del contingut generat per IA. De cara al futur, les organitzacions de notícies s’animen a establir directrius clares per a l’ús de la IA en els processos editors, promoure la transparència sobre els mètodes emprats i invertir en recursos de verificació i formació en IA per als periodistes. L’experiència del Philadelphia Inquirer serveix com una advertència sobre els perills d’integrar la IA en el periodisme sense les mesures de seguretat suficients i reflecteix els desafiaments més amplis que afronta la premsa conforme s’adapta als avenços digitals, equilibrant innovació amb credibilitat i responsabilitat ètica. A mesura que la IA evoluciona, la col·laboració entre desenvolupadors tecnològics, periodistes i mitjans de comunicació serà crucial per aprofitar els seus avantatges mentre minimitzem els seus inconvenients. Mantenir els estàndards periodístics i oferir informació precisa segueixen sent essencials per preservar la confiança pública. En conclusió, l’incident de la llista de lectures d’estiu fabricada destaca la necessitat de vigilància i supervisió humana en la creació de contingut impulsada per IA. És un exemple tant de les oportunitats com dels riscos de les tecnologies emergents en el periodisme, subratllant que la implementació responsable i les consideracions ètiques han de guiar-ne l’ús.