En el seu discurs inaugural com a primer papa americà, Lleó XIV va presentar una visió captivadora per al seu papat que s’edifica sobre les prioritats del seu predecessor, el papa Francesc. Elements centrals de la seva leadership són la inclusió, la justícia social i un profund compromís pastoral amb les comunitats marginades. El seu discurs va connectar la missió persistent de l’Església amb els reptes globals contemporanis, posant de manifest un compromís profund amb les qüestions actuals. Un moment clau va ser l’atenció de Lleó XIV cap a la intel·ligència artificial (IA), a la qual va identificar com un gran repte per a la humanitat. Ostentant parallels amb l’encíclica Rerum Novarum de Lleó XIII de 1891—que tractava els disturbis socials de la revolució industrial— Lleó XIV va fer una crida a establir un marc moral que guiï l’avanç ràpid de la IA. Va subratllar l’impacte de la IA en la dignitat humana, la justícia i el treball, defensant un desenvolupament ètic d’aquesta tecnologia en línia amb aquests valors fonamentals. Fent eco del papa Francesc, Lleó XIV va advertir sobre el potencial de la IA de deshumanitzar les relacions i reduir la interacció humana a intercanvis mecànics. Va convidar a la cooperació global per establir regulacions internacionals per a un desplegament Ètic de la IA, amb l’objectiu d’evitar abusos i garantir que la tecnologia serveixi al bé comú sense aprofundir la desigualtat ni minar la dignitat. Al llarg del discurs, Lleó XIV va fer nombroses referències al papa Francesc i a la seva missió exposada a "La joia de l’Evangeli", indicant una voluntat de continuïtat en un lideratge de fe orientat a les persones i al diàleg. Posant èmfasi en el diàleg, la inclusió i l’opció preferencial pels vulnerables, va reiterar el paper de l’Església com a presència compassiva en el món complex d’avui. El discurs, pronunciat en la sala sinodal del Vaticà—símbol de la governança consultiva de l’Església—va ser rebut amb una ovació d’empeus, reflectint un suport gran de la jerarquia i els fidels. Aquesta acollida manifesta la disposició dels catòlics a enfrontar els reptes actuals mantenint-se arrelats en els valors fonamentals de l’Església. L’intervenció de Lleó XIV marca un moment decisiu per a l’Església catòlica, presentant una fulla de ruta per afrontar el segle XXI amb una fe que combina tradició i obertura a les realitats contemporànies.

La seva manera d’actuar equilibra el respecte per les reformes Vaticà II amb una crida a afrontar els nous dilemes ètics derivats dels avanços tecnològics. El seu enfocament cap a la IA reflecteix un lideratge amb visió de futur, destacant que la moral de l’Església ha d’abordar no només qüestions espirituals sinó també les transformacions socials impulsades per la ciència i la tecnologia. Col·locant la dignitat i la justícia al centre de la discussió sobre la IA, Lleó XIV desafia agents polítics, tecnòlegs i fidels a garantir que les tecnologies emergents redueixin més que no pas disminueixin la vida humana. A més, el seu renovat èmfasi en la justícia social situa les comunitats marginades al cor del seu papat, reflectint el seu origen americà i els contextos sociopolítics que configuren la seva perspectiva pastoral. Es compromet a abordar la pobresa, la desigualtat i l’exclusió, qüestions globals que requereixen una atenció urgent. El discurs encarna tant la continuïtat com la renovació. Construint sobre el llegat del papa Francesc, Lleó XIV promet una Església com un “hospital de campanya” pels ferits, oferint esperança i curació a aquells que sovint passen desapercebuts. El seu to inclusiu convida a la participació fidels i no fidels a un diàleg i a esforços col·laboratius per crear un món més just i humà. En resum, l’ discurs inaugural de Lleó XIV presenta una visió d’una Església profundament compromesa amb les preguntes ètiques més urgents d’avui. En centrar-se en la inclusió, la justícia social i els reptes ètics de la IA, delimita un papat dedicat a defensar la dignitat humana enmig de les complexitats modernes. El seu discurs respecta les reformes passades i les prioritats pastorals, traçant un camí diferent i esperançador, amb un significat global de esperança i preocupació.