A mes Estats Units naveguen pel complex repte de regular la intel·ligència artificial, emergeixen tensions importants entre els esforços federals per minimitzar la supervisió i una onada d'iniciatives legislatives a nivell estatal. Això reflecteix debats més amplis sobre com equilibrar la innovació, la seguretat nacional, la seguretat pública i la protecció dels consumidors en un panorama d'IA en constant evolució. Durant la gestió de Trump, el govern federal va adoptar un enfocament de desregulació retratent grans regulacions sobre la IA i fomentant la inversió en desenvolupament d'IA per posicionar els Estats Units com a líder mundial, especialment enfront de rivals com Xina. El Senat generalment dóna suport a una regulació federal limitada, optant per polítiques que promoguin la innovació sense barreres restrictives que puguin alentir el progrés tecnològic. Els líders tecnològics comparteixen preocupacions sobre una regulació excessiva que podria ofegar la innovació. Sam Altman, CEO d’OpenAI, avisa contra l’adopció de marcs reguladors estrictes de tipus europeu, que creu que podrien perjudicar la competitivitat global dels Estats Units. En contrast, els legislatures estatals han perseguir de manera agressiva polítiques relacionades amb la IA, introduint més de 550 projectes de llei enfocats en la IA només a 45 estats durant 2024. Aquestes aborden qüestions ètiques i socials com la desinformació amb deepfake, la discriminació per biaix de la IA i la protecció dels consumidors davant aplicacions perjudicials d’IA. Aquesta onada d’acció dels estats prové de la frustració davant la percepció d’inacció federal, amb els estats que intenten adaptar mesures a les seves pròpies prioritats. No obstant això, aquest enfocament fragmentat ha rebut crítiques.

Els opositors argumenten que les lleis diverses a nivell estatal poden crear desafiaments de compliment per a les empreses que operen a nivell nacional i generar incertesa legal que podria ofegar la innovació. A més, complica una moratòria proposada a nivell federal amb la intenció d’aturar noves lleis estatals d’IA, que ha provocat rebuig públic enmig de debats sobre l’autoritat federal versus la estatal. Malgrat les divisions, emergeix una cooperació bipartidista al Congrés mitjançant esforços com la legislació que criminalitza el material d’abusos sexuals generat per IA – un ús clarament indegut de la tecnologia d’IA. Aquesta cooperació indica un reconeixement creixent de la necessitat d’una supervisió federal unificada. Els experts preveuen que l’augment de la supervisió política i pública portarà molt aviat a marcs reguladors més formals. La regulació federal integral es veu com una inevitabilitat per unificar els estàndards legals, oferir claredat als desenvolupadors i consumidors, i garantir que els avenços en IA s’alineïn amb consideracions ètiques i de seguretat. En conclusió, els Estats Units enfronten un encreuament en la governança de la IA. La tensió entre un enfocament federal no intervenint i polítiques estatals proactives il·lustra els desafiaments de gestionar tecnologies emergents en un entorn polític la diversitat del qual és prominent. La tendència apunta cap a una major implicació i regulació federal, amb l’objectiu d’harmonitzar l’escenari polític actualment fragmentat i fomentar una innovació responsable en IA en els propers anys.